viernes, noviembre 06, 2009

Danzo entre las olas de la incertidumbre de la vida


Del 2007, estas letras recupero

porque a mi regresan ahora.

En una espiral vivimos,

aceptémoslo.

No sé qué pensar, ni qué sentir...

Latidos fuertes que el corazón me zarandean;

muy a menudo me hacen volar

y en otras andar cabizbaja,

pero siempre sin rumbo ni destino.

La incertidumbre puede ser el mayor pesar;

ver si estás o no estás,

en qué momento y con quién, debes gozar.

Disfruta de la vida, y verás que las cosas se te presentan más sencillas

quizá sea mi naturaleza humana, que a diestra y siniestra, parece que...

me haga dudar de todo.

Pero la sonrisa nunca se pierde, pero tampoco hay que olvidarse

de los verdaderos sentimientos que una tiene.

Estallar puede ser imprudente,

pero más imprudente es callar.

5 comentarios:

Jud dijo...

Felicitats Montse! Fins ara no havia tingut oportunitat de fer cap comentari en el teu blog perquè, i perdona la meva gnorància, però no s'havia que m'hi podia agregar, i menys que podia fer-hi comentaris, però gràcies al fantàstic vídeo que us van fer explicant lo de mundo cooperatne i de més, he fet un petit incís en la bogeria de la meva vida, i ha sigut fantàstic poder llegir algun dels teus fantàstics escrits, en els que hi plasmes les teves vivències amb una redacció genial, quefa que em transporti allà on estàs, i en el moment personal que estàs vivint.

Justament en aquest de les ones, doncs en lo de l'esperial, m'hi he sentit molt identificada, perquè estic en un moment professional en el que em fa l'efecta que estic al mig d'aqeust espiral, que m'envolta i no em deixa veure més enllà de les voles i més voltes que dona... però hi estic posant remei... crec que aviat en sortirè.

Molts petonets, ànims i sort.

Se us estima!

Ventura i Jud

Olimpia dijo...

Hola Montse,
Si, jo com la Judit des de que vaig veure el vostre video, que també em vaig afegir al blog i t'estic seguint més regularment.
:-)
Crec que en general i pel que veig al meu voltant estem en una espiral entre deixant-nos portar i intentar canviar ni que sigui de trajectòria!
Un petó amb molt de carinyo
Olimpia

mOnsOOn dijo...

Per prendre decisions, necessitem pau.

De vegades Barcelona no et permet respirar la puresa de la vida.

Jo que estic a fora no tinc resolta la incògnita tampoc, però s'anirà veient més clar.

Anónimo dijo...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu

mOnsOOn dijo...

Mmm... ¿y ese comentario en otro idioma? ¿Alguien sabe qué significa?